Extracte

Crisi de cures, gènere i espais rurals: el cas de les llars familiars lleidatanes, analitza l’estat actual de l’organització social de les cures als espais rurals. Parteix de l’estudi de cas del territori rural lleidatà, sobreenvellit, amb una densitat de població molt baixa, dispersió dels nuclis, masculinització i alt risc de despoblament. Relaciona el fenomen de la crisi de cures i de reproducció social amb les conseqüències de la globalització en el món rural, la desagrarització, la forma en que el capitalisme transforma allò rural i la seva relació amb els canvis en els sistemes d’obligació familiars. La individualització de les pautes de vida exerceix progressivament una ruptura amb l’imaginari social simbòlic derivat del sistema familiar tradicional rural pairal -patriarcal- i el que constituïa la seva extensió, la figura de la cuidadora familiar, perquè aquesta no té relleu generacional. Arribats aquí, es fan insostenibles el familiarisme i el familisme tradicionals. El moment actual planteja nous reptes que haurien de posar el focus a una nova reorganització material, emocional i social de les cures que plantegi la cura com a dret social i no passi per la mercantilització del treball exercit per les persones migrades, la privatització a través de l’externalització dels serveis públics, la refamiliarització i la refeminització actuals.