Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència de Gènere, des de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori Rural de Lleida, volem posar el focus en una realitat sovint invisibilitzada: la violència de gènere en els entorns rurals. Tot i que el fenomen és global, la literatura acadèmica assenyala que el context rural pot amplificar desigualtats i generar condicions específiques que dificulten la detecció, la denúncia i l’accés a drets.
Aquest recull vol oferir un espai inicial —i en construcció— de reflexió i recursos, sense pretensió d’exhaustivitat, però amb voluntat d’incidir en la necessitat d’incorporar la realitat rural en l’anàlisi i les polítiques públiques.
Violències invisibilitzades i especificitats rurals
Diversos estudis alerten que la violència masclista en municipis petits es veu agreujada per:
- Manca d’anonimat, que frena la denúncia i reforça el “què diran” (Mujeres víctimas de violencia de género en el mundo rural, FADEMUR 2020).
- Distància als serveis essencials i centralització de recursos psicològics, jurídics i judicials.
- Limitacions de mobilitat i absència de transport públic, que poden derivar en dependència econòmica i dificultats per fugir de situacions de risc.
- Formes de control normalitzades i vigilància comunitària que dificulten la identificació de la violència (Diagnòstic d’Igualtat de Gènere al Medi Rural, MAPA 2021).
Com apunta Martínez García & Camarero (2015), el medi rural pot actuar com a potenciador de desigualtats de gènere, especialment en contextos de masculinització, familisme i aïllament, que condicionen l’espai social on es reprodueix la violència.
Perspectiva de gènere i despoblament: un repte estructural
Soriano Moreno (2023, 2021) adverteix que la realitat de les dones rurals és insuficientment incorporada tant a les polítiques d’igualtat com a les estratègies del repte demogràfic, tot i que el 70% del territori de l’Estat espanyol està en risc de despoblament.
Aquesta manca de perspectiva limita l’efectivitat de les garanties de drets.
L’Oficina C de Ciència i Tecnologia del Congrés (2025) recorda que:
- La taxa d’ocupació de les dones rurals és un 12% inferior a la dels homes
- La manca de serveis de cura reforça la dependència econòmica
- Les dones del medi rural perceben més desigualtats i tenen menys oportunitats de desenvolupament professional.
Aquestes realitats connecten amb el concepte d’agropatriarcat (Soronellas, 2021, citada per Rallo, 2022), present també en estudis sobre la nova ruralitat de Ponent (Rallo, 2022), que descriu relacions de poder estructurals en àmbits agraris i que contribueixen a l’èxode femení, clau en la sostenibilitat demogràfica.
Cures, salut i benestar: desigualtats persistents
Els rols de gènere i la sobrecàrrega de cures tenen un impacte directe en el benestar de les dones, tal com mostra l’estudi “La salut i el benestar de les dones de l’àmbit rural de la Noguera” (Grau Molins, 2023). La manca de serveis bàsics, la mobilitat limitada i la dependència econòmica intensifiquen les vulnerabilitats.
Altres formes de violència, com ara les dificultats d’accés als drets sexuals i reproductius en zones rurals, s’entrecreuen amb la manca d’equipaments sanitaris i de transport adequat.
Interseccionalitats: discapacitat, joventut i migració
- Les dones i nenes amb discapacitat en entorns rurals pateixen una doble discriminació, tal com denuncia el COCARMI.
- Les joves del món rural poden experimentar formes específiques de violència digital, un fenomen actualment en estudi (activitat 24N: Diàleg sobre violències digitals. Territori, gènere i tecnologia).
- Les treballadores temporeres migrants acumulen vulnerabilitats afegides. Estudis recents (Rodríguez-Guerrero et al., 2024) mostren una major càrrega de cures, mentre que recerques de Jiménez-Lasserrotte et al. (2025) revelen situacions de tràfic i explotació sexual en entorns agrícoles, també presents en comarques de Ponent.
Iniciatives, resistències i demandes
Malgrat les dificultats, el territori rural també és un espai de resistències feministes i xarxes comunitàries. Com assenyala Cid Fuentes-Guerra (2025), associacions de dones rurals i xarxes de suport mutuu actuen com a infraestructures socials de protecció, tot i no ser sempre reconegudes ni finançades adequadament.
El Consell Nacional de les Dones de Catalunya ha incorporat recentment un grup de treball de dones rurals, que reforça la necessitat d’abordar la problemàtica des d’una perspectiva territorial i de justícia social.
Activitats i recursos del 25N al territori
Recomanem consultar:
- Activitats del 25N als municipis de Lleida, Pirineu i Ponent.
- El Diàleg sobre violències digitals en dones joves rurals d’entorns rurals (24N, cal inscripció prèvia).
- Recursos i observatoris especialitzats.
- Recerca publicada a la web de la Càtedra sobre gènere, cures, benestar i ruralitat.
Aquest 25N, reafirmem el compromís de seguir investigant i visibilitzant les desigualtats que afecten les dones en entorns rurals, amb l’objectiu de contribuir a polítiques públiques més justes, accessibles i sensibles al territori. Continuem treballant perquè totes les dones, visquin on visquin, puguin exercir els seus drets amb plena garantia.
